Una prueba. De lo general a lo concreto. Esto va de aprender a aprender

[Sergio Mestre]

Esto es un "collage" de cosas vistas en esta comunidad
Intentaré elaborar esta entrada en tres pasos:

paso 1.- lo que está pasando


paso 2.- lo que deberíamos hacer


paso 3.- una propuesta metodológica sobre la que reflexionar, debatir, .... la que hace José Luis Castillo >

¿más propuestas?

[Manel]

Personalment crec que encara estem lluny de deixar, definitivament, allò que assenyala el primer pas, és més, malauradament crec que mai no s'abandonarà totalment.
La formació inicial, per exemple, està lluny d'embarcar al futur professorat, en eixa "aventura" il·lusionant, il·lusionadora .... ; si ja falla l'edifici pels fonaments difícilment podrem arribar a un àtic atractiu.
Dilluns passat, en un dels debats habituals que plantege al meu alumnat (futurs treballadors i treballadores de l'ensenyament, concretament de primària) encara em plantejàvem,un bon grapat, totalment convençuts i convençudes, la necessitat prioritària de saber-se de memòria les preposicions o les taules de multiplicar abans d'aprendre a utilitzar-les, de com utilitzar-les, per a què serveixen, on s'utilitze, etc. en definitiva: "Primer s'aprenen de memòria i després ja intentarem la seua aplicació pràctica". La discussió la vaig provocar jo, precisament en aquest àmbit que planteges d'aprendre a aprendre. La veritat que em va sorprendre aquestes opinions en gent jove i amb ganes de treballar a les aules; en gent que ja tenen, en la carrera, fins i tot assignatures com la de "Noves tecnologies".
Es interessant, en aquesta línia, escoltar a Gimeno Sacristan quan qüestiona el procés d'ensenyament-aprenentatge, dins i fora de l'escola. Així mateix, i més relacionat amb les Tic's, acabe de llegir un article prou interessant del Dr. Rafael Bello: EDUCACIÓN VIRTUAL: AULAS SIN PAREDES i que es pot veure en:
http://www.educar.org/articulos/educacionvirtual.asp
Pel que fa a la proposta plantejada en el pas 3, crec que aquesta hauria de ser la línia a seguir.

[Manel]

També he donat una passeig per la "comunitat" i he trobat una conferència interessant i pròpia del debat plantejat per Sergio.
Es tracta de Sir Ken Robinson i el títol de la conferència és: Les escoles maten creativitat?.
En ella es qüestiona la manera que estem educant els nostres nens, i defensa una reformulació radical dels sistemes escolars, per minvar la creativitat i per no admetre tipus d'intel·ligència múltiples.
Ken Robinson sosté que se'ns ha educat per convertir-nos en bons treballadors, més que en persones creatives. Estudiants amb ments inquietes, lluny d'afavorir la seva energia i curiositat, han estat ignorats o fins i tot estigmatitzats, amb conseqüències terribles. "Estem educant gent fora de la seva creativitat", diu Robinson, per la qual cosa aboga per crear un sistema d'educació que alimente la creativitat i procurar que les nostres escoles no fracassen per entrebancar els talents de molta gent brillant.
El vídeo està en anglès però Pedro Villarubia, on he trobat el video està subtitulant-lo, tant de bo perquè el meu anglès és pèssim, per això millor que l'escolteu.
De tota manera, pel que es veu i s'escolta, Robinson enganxa per la seua manera populista d'exposar i entretenir, amb anècdotes suficients i divertides,
Esbrinant per Internet, sembla que Robinson dirigia el comitè assessor del govern britànic de 1998 sobre educació creativa i cultural, però ho va deixar en el 2.003 per no estar massa en la línia governamental.
L'essència pot ser estiga en l'ona, però cal veure el vídeo sencer per a poder debatre, doncs, sobretot alguns aspectes són més d'aplicació a les escoles anglosaxones (sobretot ls dels EEUU) que no pas a les nostres, però al cap i a la fi és una opinió personal.
També cal qüestionar-se fins a quin grau el nostre sistema educatiu permet el foment de la creativitat, obsessionat com ho està pels informes PISA i per tant les nostres escoles se centren més en el rendiment que en qualsevol altra virtut.
Finalment cal dir que, normalment, experts com Robinson. no han estat mai en una escola i això és preocupant, sense menysprear algunes de les seues tesis principals, amb les quals puc combregar, amb matisos.

[Sergio Mestre]

Sin duda la creatividad es importante, pero es preocupante ver como llegamos incluso (sistema educativo+sociedad) a anular la curiosidad de los adolescentes