LA PLAÇA DEL DIAMANT (CAP. XXIII)

"Quan alguna vegada havia sentir: aquesta persona és de suro. no sabia què volien dir. Per mi, el suro era un tap. Si no entrava a làmpolla, després d'haver-la destapada, l'aprivaba amb un ganivet como si fes punta a un llapis. I el suro grinyolava. I costava de tallar perqué no era ni dur ni tou. I a l'últim vaig entendre què volien dir quan deien aquesta persona és de suro... perquè, de suro, ho era jo. No perquè fos de suro sinó perquè em vaig haver de fer de suro. I el cor de neu".